El passat dijous dia 15 de març, va venir a fer-nos una xerrada l’Eugenia, psicòloga del CDIAP (centre de desenvolupament infantil i atenció precoç) del districte de Sant Andreu. Ens va parlar del vincle que s’estableix amb els nadons, com anem fent i creant aquests vincles des d’abans del seu naixement, com ens convertim en família abans de ser-ho realment, des del moment que ho parlem amb la nostra parella, o quan ens comencem a imaginar com serà, a qui s’assemblarà, com ens ho farem per educar-la,....vam posar en comú les nostres experiències, com varem viure l’embaràs, el part, els primers dies (hormones, plors, neguits, alegries, pors...)
Ens va explicar com es d’important el inici del camí que emprenem amb els nostres fills. El moment del part es la primera separació física i a partir d’aquí s’inicia l’acompanyament en la vida cap a una persona cada cop més autònoma e independent i com es d’important anar mica en mica formant i educant en aquest sentit.
Per això es important que el nostres fills descobreixi el mon dels sentiments, posar nom a tot allò que hi senten, que es bo estar trist al igual que està content. Va insistir en el fet de parlar-li, de no donar per fet que no ens entendrà (potser no sap que volen dir les paraules però si que pot comprendre el to, el sentit, la nostra intenció) des de ben petits els nens estan constantment aprenen i a partir dels 6 mesos son capaços d’adonar-se de moltes més coses de les que ens pensem. Per exemple: quan marxem explica’ls-hi on anem, que tornarem, un dels primers llocs dels nadons es fer desaparèixer coses (agafar i llençar-les) així descobreixen que les coses i les persones no s’esfumen!
Un altre tema interessant va ser l’explicació (molt general) del temperament dels nadons. Hi ha una part molt important on hi participem activament, l’educació, però hi ha una gran càrrega genètica amb la que els nostres fills ja venen, la seva personalitat. A grans trets, s’identifiquen 3 grups: els adaptables, nens i nenes que des de ben petits dormen bé, son fàcils de tranquil·litzar, no costa gaire relaxar-los... els “cuidadosos” que son més tímids, els hi pot costar una mica més adaptar-se a persones noves o els sorolls els afecten més, i el tercer grup, els actius, son nens més moguts, reaccionen pitjor a noves situacions, necessiten més rutines... Observar i conèixer als nostres fills i filles es una tasca super important, aquestes mateixes diferencies en el temperament dels bebès fa que davant d’una mateixa situació no reaccionin de igual manera per tant els pares no ens podem sentir culpables o que ho estem fent malament, només necessitem aquest temps d’adaptació i coneixement mutu per poder oferir allò que es millor per ells.
Va ser una xerrada molt participativa on cadascuna de nosaltres es va expressar, opinar i preguntar cada vegada que volíem o quan ens sorgia un neguit. L’Eugenia va apel·lar en moltes ocasions al sentit comú i l’instin de les mares per fer front a qualsevol dubte. Per més manuals o llibres que existeixin, ens va recordar que la nostra educació o “el que hem mamat” son unes bases molt fortes i molt sovint molt vàlides per aplicar amb els nostres infants.
Una xerrada molt interssant, potser torni el proper trimestre, estariem encantades, benvinguda un altre cop i moltes gràcies!
